Me gusta caminar por entre las calles repletas de gente, 
escudarme tras unas opacas gafas de sol, 
pararme en los tenderetes de artesanía, 
fijarme en las gentes que discurren a mi lado, 
observar a unos operarios cómo fijan una escultura en la calle, 
ver a alguien conocido de las redes, 
sentarme en una terraza, 
tomar un café... 
y fingirme un espectador impávido 
al cual nada de todo aquello puede afectarle; 
en definitiva: 
jugar a ser Dios.

Ser feliç

Descobreix el paladar, nu de consistència

El brollar sec i dolorós de gèlida incandescència;

S’atura en el seu bagatge, desprenent-se de fullaraca

Els versos que abans brunyien, ara desperten la fatiga.

Hostil en la seva condescendència.

S’hi agermana la inclemència,

Se immersa en la turbulent desídia,

De continuada alopècia, de idea sensiblera,

Buidant amb les empremtes les passes de les fades,

El que abans emplenava d’omnisciència

Ara es cura d’allò que espanta.

Ressonen les campanes alegres i ferotges

El dia del casament joiós, de les lletres i els sentits

I esclata en pèrfida ironia

El conflicte existencialista;

Desemmascara la raó

Allò que es diu: ser feliç.

ANCORAT EN LES BADIES DEL PENSAMENT

Ancorat em sento en les badies del pensament

On atordides, les penes, es volen refer marineres.

Arrencat de l’aire i llançat al marge dels oceans,

Despitosos escullen, els meus desitjos profans,

Cavalcar sobre les teves onades,

Navegar per les tendres besades.

Cuc

Del infectat pecat original

Supura la teva essència maleïda,

Decebedor covard immund

Que no signes les teves accions prohibides.

Limitat relleu que s’amaga

Rere la cúpula cranial blasfema

De avorrible fluid contaminada ,

De femer d’idees abillada.

De putrefacta halitosi perniciosa

Alimentaren un dia aquesta llavor teva

I així va créixer i créixer, nauseabunda,

Fins a contaminar de vomitiu residu

La tímida esperança humana d’esdevenir:

Artista, poeta, místic...

Persona.

Mossegant el principi

Mossec delitós i furtiu

Del verb i del seu significat;

Indici de primers pensaments,

Efluvi de tèrbols requeriments.

Que no s’havia ja iniciat

L’eterna “desvoluntat”?

Que no s’havia aconseguit

La lluenta “cristalitat”?

Encanteri de tèrbols misticismes,

Descobriment de dormits deslluïments,

Es segresta la principal lletra,

Es destrossa la paraula primordial.

Ànima passatgera

Si l’ànima no fos memòria

I es destruís en cada instant...

Si com les cèl·lules es renoven

Es renovés com elles tant;

No serien tot infundades

Les presumides glòries del nostre cant?

No serien obra d’altres

Tots aquests famosos guanys?

I si l’ànima fos peregrina viatgera

Dels cossos on habita aquest espant;

Si no fos més que passatgera forma

D’aquest tramvia de la fam...

No seria la mort innòcua

Com deixar lliure un seient?

I el traspàs nimi, intranscendent

Com ho és ara canviar de tren?

Monstres

Discernint en la maror

De les tèrboles aigües neuronals, 

Dels més arraconats misteris

Solquem les galeries,

Que ens duen a altres mons.

Se’ns obren les reixades,

S’il·luminen els fanals,

I en sa vomitiva superfície

Surten al nostre encontre

Tants i tants monstres malalts!